ESGLÉSIA
L’església feta a
l’any 956 abans hi havia un temple preromànic , hi havia tombes antigues del segle
V. es va trobar una necròpolis medieval a la plaça de l’església estava el
mercat municipal les capelles laterals es van construir més tard i es pot veure
la diferencia entre la pedra que es va fer o crear abans i la de després.
Antigament la
farmàcia del costat de l’església s’anomenava Feixes ja que els propietaris tenien
aquest cognom al seu nom. El seu cartell que posa FARMACIA es pot veure que
estava fet com amb pedres i rajoles com a l’època de Gaudi.
CELLER
El celler es va crear
al 1919 allà es podia obtenir un millor vi si tothom portava el seu raïm es va començar
a vendre el vi al detall es a dir anar al celler i comprar els litres que
volies per consum propi mes tard va haver-hi una plaga fil·loxera la industria
va parar al 1988 llavors l’edifici de l’ajuntament es va utilitzar per fer
concerts tallers...
I ara mateix el te l’ajuntament
en rehabilitació, ja que van viure molt rubinecs i rubinenques d'aquesta
industria.
ESCOLA RIBAS
La escola Ribes es va
fundar i construir entre el 1912 i 1915 la van costruir els germans Ribes que
aquets germans eren propietaris del vapor nou una industria tèxtil.
Va ser la primera
escola de Rubí i la van formar perquè els fills del treballadors de la seva indústria
poguessin anar a la escola i formar-se la escola es de estil modernista es
poden veure
perles , teules de
colors i un gran campanar hi havia dues seccions la de nens i la de nenes però avui
dia es unisex aquest col·legi es caracteritza per tindre un gran pati per
disfrutar al màxim l’esbarjo dels nens, també te uns grans jardins perquè els
nen puguin disfrutar al màxim del seu esbarjo.
ATENEU
El ateneu estava ple
e vinyes també , per la plaga es van arruïnar els pagesos i alguns van decidir
marxar Amèrica a
buscar feina alguns van tornar rics i amb molts diners i van construir cases com
l’ateneu. L’ateneu és de l’ajuntament son cases senyorials per ensenyar a tot
el poble la riquesa que havien aconseguit a Amèrica .
TORRES
Hi ha dos torres la Riba
i la Gaju. L’estil modernista al 1912 i adquirit per l’ajuntament al 1890 on es
ara l’ateneu abans hi havia una masia la torre gaju va ser constrida entre els
anys 1912 i 1918 va ser construïda per Gaju vinyetaire arruïnat que va triomfar
a Amèrica. Les teules
de la torre gaju son
d’estil modernista i els balcons de neoclassicisme fins a finals del segle 19 Rubí
no va ser una vila es va transformar en vila construint fabriques que
utilitzaven la força de l’aigua la força de l’aigua de la riera.
Gràcies a la riera es va poguer desenvolupar moltes fàbriques com la de la llana. El vapor nou era una industria de la pana. Va haver-hi una rierada el 25 de Setembre de 1962. Es conserven dues naus separades per un estret passadís. On hi ha un xemeneia hi ha una fàbrica. L'ajuntament compra l'edifici i instala llocs públiques allà com escoles de música de belles arts i biblioteques.
HISTÒRIA
L’esglesia feta a l’any 956 abans hi havia un temple preromanic , hi havia tombes antigues del
segle V. es va trovar una necrópolis medieva a la plaça de l’esglesia estaba el mercat municial
les capellles laterals es van construir més tard i es pot veure la diferencia entre la pedra que es
va fer o crear abans i la de després.
Antigament la farmàcia del costat de l’esglesia s’anomenava Feixes ja que els propietaris
tenien aquest cognom al seu nom. El seu cartell que posa FARMACIA es pot veure que estava
fet com amb pedres i rajoles com a l’epoca de Gaudi.
Celler
El celler es va crear al 1919 alla es podia obtenir un nillor vi si tothom portava el seu raim es va
començar a vendre el vi al detall es a dir anar al celler i comprar els llitres que volies per cnsum
propi mes tard va haver-hi una plaga filoxera la industria va parar al 1988 llavors l’edifici de
l’ajuntament es va utilitzar per fer concerts tallers...
I ara mateix el te làjuntament en rehabilitacio, ja que van viure molt rubinecs i rubinencas
d¡aquesta industria.
ESCOLA RIBAS
La escola ribas es va fundar i construir entre el 1912 i 1915 la van costruir els germans ribes
que aquets germans eren propietaris del vapor nou una insustria textil
Va ser la primera escola de rubi i la van formar perque els fills del treballadors de la seva
insustria poguesin anar a la escola i formar-se la escola es de estil modernista es poden veure
perles , teulas de colors i un gran campanar hi havia dues seccions la de nens i la de nenes pero
avui dia es unisex aquest colegi es caracteritza per tindre un gran pati per disfrutar al maxim
l’esbarjo dels nens, tambe te uns grans jardins perque els nen puguin disfrutar al maxim del
seu esbarjo.
El ateneu estava ple e viñes tambe , per la plaga es van arruïnar els pagesos i alguns van decidir
marxar america a buscar feina alguns van tornar rics i amb molts diners i van construir cases
com l’ateneu. L’ateneu és de l’ajuntament son cases senyorials per ensenyar a tot el poble la
riquesa que havin aconseguit a america .
Hi ha dos torres a riba i la gaju. L’estil modernista constrit al 1912 i adquirit per l’ajuntament al
1890 on es ara l¡’ataneu abans hi havia una masia la torre gaju va ser constrida entre els anys
1912 i 1918 va ser construïda per gaju vinyetaire arruïnat que va triunfar a America. Les teules
de la torre gaju son d’estil modernista i els balcons de neoclasisismefins a finals del segle 19
rubi no va ser una vila es va transformar en vila constrint fabriques que utilitzaven la força de
l’aigua la força de l’aigua de la riera.
Historia : Edat antiga
Els primers assentaments coneguts a la rodalia de l'actual Rubí foren a Can Fatjó i la Serreta.
Cap al segle IV aC els ibers van aixecar el seu poblat emmurallat i amb torres al turó de Can
Fatjó al pas de la Via Heraclea.Els primers assentaments coneguts a la rodalia de l'actual Rubí
foren a Can Fatjó i la Serreta. Cap al segle IV aC els ibers van aixecar el seu poblat emmurallat i
amb torres al turó de Can Fatjó al pas de la Via Heraclea.
Edat mitjana
A partir de la mort de Guifré el Pilós, la frontera entre els cristians i els musulmans en aquesta
zona quedava delimitada pel riu Llobregat: al Nord s'hi establien els cristians i al Sud hi
restaven els musulmans. L'any 1233 Berenguer de Rubí obté una autorització per part del rei
Jaume I per tal d'aixecar un nou castell, el Castell de Rubí quedant el castell del turó de Sant
Genís definitivament abandonat.
Revolucio industrial
La primera fàbica que s'instal·là al terme de Rubí va ser la Llana, el 1824, al lloc anomenat la
Verneda d'en Carreras, aprofitant les aigües de la riera. De fet, totes les indústries del segle XIX
aniran implantant-se al costat d'aquest curs d'aigua per aprofitar-ne l'energia hidràulica.
Més tard, entre el 1836 i el 1837, Narcís Menard implantà al costat de la riera de Rubí una
fàbica de torcedura de seda al que ara és l'Escardívol i, uns anys després, a terres de ca
n'Alzamora, que en aquella època pertanyia al terme de Sant Cugat, una indústria dedicada a
la filadura del cotó, el "Vapor vell".
Cap a mitjans segle es produeix un cert estancament industrial, que acaba al darrer quart de
la centúria, acabades les guerres carlines i amb l'aparició d'un temps de puixança econòmica.
Apareixeren noves fàbriques i tallers a Rubí com "cal Gerrer", Pich Aguilera, el "Vapor nou"
(dels germans Ribas), la fàbrica Serrat, etc.
Els indians i el modernisme
Un indià es com es coneixia a Catalunya als aventurers i comerciants que després d'haver
emigrat a les colònies d'Amèrica, tornaven a la metròpoli després d'haver fet fortuna. Alguns,
en tornar, van construir grans mansions.
Moviments demogràfics
Rubí té 73.691 habitants, que 37.122 són homes i 36.569 dones, segons les dades del padró
municipal de Rubí.
L'any 2007 tenia 70.494 habitants. La població de la ciutat va anar creixent des dels 3.000
habitants que hi havia en l'any 1860 fins als 6.000 amb que es va arribar des dels anys 30 fins
als anys 60, excepte la disminució produïda per la Guerra Civil Espanyola i el posterior exili.
El creixement de població en aquesta època es basava en la immigració procedent de
Catalunya.
Als començament dels anys seixanta, Rubí superava els 9.000 habitants, en aquesta mateixa
dècada va triplicar la seva població, fins que, a finals del segle XX ja arribava fins els 50.000
habitants.
Els immigrants espanyols (l'any 2001) representen el 32,61% de la població, i els ciutadans
no espanyols de Rubí (2006), representen el 10,6% de la població són fonamentalment
marroquins (28,7%), els equatorians representen el 28,7% i colombians el 6,5%. La resta de
procedències són minoritarias.5 Actualment el 15% de la població rubinenc és de procedència
estrangera sent més destacats els habitants procedents del Marroc (2771) i Equador
(2.467). La xifra actual d'espanyols és 62.863.
S XX i XXI
Els anys 60 a Rubí vénen marcats per dos grans esdeveniments: un puntual, com és
la tràgica rierada de 1962, i l'altre, allargat en el temps, com és la gran immigració de
persones procedents del sud peninsular, cosa que va comportar un problema seriós
d'habitatge. Aquesta afluència de gent va ser a causa, bàsicament, per la instal·lació
de noves indústries, però no hi havia a Rubí suficients habitatges per als immigrants
meridionals, cosa que va provocar l'aparició de fenòmens nous a la nostra població
com el xabolisme als marges de la riera.
La principal vícitima de la gran rierada de 1962, fou, doncs, aquesta gent treballadora i
senzilla, que es veié obligada a viure en barraques poc sòlides a les perilloses ribes de
la riera. Es calcula un total d'entre 500 i 1000 morts en aquella tràgica nit.
El 18 de juliol de 1936 es produí la insurrecció militar del general Franco a l'Àfrica.
A Rubí, en sentir les notícies del cop, s'organitzà un nomenat Comitè de Milícies
Antifeixistes, que tingueren com a mitjà d'expressió la revista "Combat". Tot seguit
elements anarquistes cometeren actes reprobables com l'assassinat de tot el que
fes olor de dretes, és a dir, persones d'ideologia conservadora i catòlica, com el Dr.
Guardiet. També incautaren terres i edificis com l'església de Sant Pere, que fou
cremada i transformada en magatzem.
L'arribada de població d'altres ciutats catalanes i les onades immigratòries
de finals dels anys norantai principis de segle XXI des del nord d'Àfrica i
el sud i centre d'Amèrica fan de Rubí una ciutat atractiva i ben comunicada, de manera
que només un terç de la població actual, al voltant de 72.000 habitants, sigui nat a la
ciutat o al Vallès Occidental.
RIERA
Gràcies a la riera es va poguer desenvolupar moltes fàbriques com la de la llana. El vapor nou era una industria de la pana. Va haver-hi una rierada el 25 de Setembre de 1962. Es conserven dues naus separades per un estret passadís. On hi ha un xemeneia hi ha una fàbrica. L'ajuntament compra l'edifici i instala llocs públiques allà com escoles de música de belles arts i biblioteques.
HISTÒRIA
L’esglesia feta a l’any 956 abans hi havia un temple preromanic , hi havia tombes antigues del
segle V. es va trovar una necrópolis medieva a la plaça de l’esglesia estaba el mercat municial
les capellles laterals es van construir més tard i es pot veure la diferencia entre la pedra que es
va fer o crear abans i la de després.
Antigament la farmàcia del costat de l’esglesia s’anomenava Feixes ja que els propietaris
tenien aquest cognom al seu nom. El seu cartell que posa FARMACIA es pot veure que estava
fet com amb pedres i rajoles com a l’epoca de Gaudi.
Celler
El celler es va crear al 1919 alla es podia obtenir un nillor vi si tothom portava el seu raim es va
començar a vendre el vi al detall es a dir anar al celler i comprar els llitres que volies per cnsum
propi mes tard va haver-hi una plaga filoxera la industria va parar al 1988 llavors l’edifici de
l’ajuntament es va utilitzar per fer concerts tallers...
I ara mateix el te làjuntament en rehabilitacio, ja que van viure molt rubinecs i rubinencas
d¡aquesta industria.
ESCOLA RIBAS
La escola ribas es va fundar i construir entre el 1912 i 1915 la van costruir els germans ribes
que aquets germans eren propietaris del vapor nou una insustria textil
Va ser la primera escola de rubi i la van formar perque els fills del treballadors de la seva
insustria poguesin anar a la escola i formar-se la escola es de estil modernista es poden veure
perles , teulas de colors i un gran campanar hi havia dues seccions la de nens i la de nenes pero
avui dia es unisex aquest colegi es caracteritza per tindre un gran pati per disfrutar al maxim
l’esbarjo dels nens, tambe te uns grans jardins perque els nen puguin disfrutar al maxim del
seu esbarjo.
El ateneu estava ple e viñes tambe , per la plaga es van arruïnar els pagesos i alguns van decidir
marxar america a buscar feina alguns van tornar rics i amb molts diners i van construir cases
com l’ateneu. L’ateneu és de l’ajuntament son cases senyorials per ensenyar a tot el poble la
riquesa que havin aconseguit a america .
Hi ha dos torres a riba i la gaju. L’estil modernista constrit al 1912 i adquirit per l’ajuntament al
1890 on es ara l¡’ataneu abans hi havia una masia la torre gaju va ser constrida entre els anys
1912 i 1918 va ser construïda per gaju vinyetaire arruïnat que va triunfar a America. Les teules
de la torre gaju son d’estil modernista i els balcons de neoclasisismefins a finals del segle 19
rubi no va ser una vila es va transformar en vila constrint fabriques que utilitzaven la força de
l’aigua la força de l’aigua de la riera.
Historia : Edat antiga
Els primers assentaments coneguts a la rodalia de l'actual Rubí foren a Can Fatjó i la Serreta.
Cap al segle IV aC els ibers van aixecar el seu poblat emmurallat i amb torres al turó de Can
Fatjó al pas de la Via Heraclea.Els primers assentaments coneguts a la rodalia de l'actual Rubí
foren a Can Fatjó i la Serreta. Cap al segle IV aC els ibers van aixecar el seu poblat emmurallat i
amb torres al turó de Can Fatjó al pas de la Via Heraclea.
Edat mitjana
A partir de la mort de Guifré el Pilós, la frontera entre els cristians i els musulmans en aquesta
zona quedava delimitada pel riu Llobregat: al Nord s'hi establien els cristians i al Sud hi
restaven els musulmans. L'any 1233 Berenguer de Rubí obté una autorització per part del rei
Jaume I per tal d'aixecar un nou castell, el Castell de Rubí quedant el castell del turó de Sant
Genís definitivament abandonat.
Revolucio industrial
La primera fàbica que s'instal·là al terme de Rubí va ser la Llana, el 1824, al lloc anomenat la
Verneda d'en Carreras, aprofitant les aigües de la riera. De fet, totes les indústries del segle XIX
aniran implantant-se al costat d'aquest curs d'aigua per aprofitar-ne l'energia hidràulica.
Més tard, entre el 1836 i el 1837, Narcís Menard implantà al costat de la riera de Rubí una
fàbica de torcedura de seda al que ara és l'Escardívol i, uns anys després, a terres de ca
n'Alzamora, que en aquella època pertanyia al terme de Sant Cugat, una indústria dedicada a
la filadura del cotó, el "Vapor vell".
Cap a mitjans segle es produeix un cert estancament industrial, que acaba al darrer quart de
la centúria, acabades les guerres carlines i amb l'aparició d'un temps de puixança econòmica.
Apareixeren noves fàbriques i tallers a Rubí com "cal Gerrer", Pich Aguilera, el "Vapor nou"
(dels germans Ribas), la fàbrica Serrat, etc.
Els indians i el modernisme
Un indià es com es coneixia a Catalunya als aventurers i comerciants que després d'haver
emigrat a les colònies d'Amèrica, tornaven a la metròpoli després d'haver fet fortuna. Alguns,
en tornar, van construir grans mansions.
Moviments demogràfics
Rubí té 73.691 habitants, que 37.122 són homes i 36.569 dones, segons les dades del padró
municipal de Rubí.
L'any 2007 tenia 70.494 habitants. La població de la ciutat va anar creixent des dels 3.000
habitants que hi havia en l'any 1860 fins als 6.000 amb que es va arribar des dels anys 30 fins
als anys 60, excepte la disminució produïda per la Guerra Civil Espanyola i el posterior exili.
El creixement de població en aquesta època es basava en la immigració procedent de
Catalunya.
Als començament dels anys seixanta, Rubí superava els 9.000 habitants, en aquesta mateixa
dècada va triplicar la seva població, fins que, a finals del segle XX ja arribava fins els 50.000
habitants.
Els immigrants espanyols (l'any 2001) representen el 32,61% de la població, i els ciutadans
no espanyols de Rubí (2006), representen el 10,6% de la població són fonamentalment
marroquins (28,7%), els equatorians representen el 28,7% i colombians el 6,5%. La resta de
procedències són minoritarias.5 Actualment el 15% de la població rubinenc és de procedència
estrangera sent més destacats els habitants procedents del Marroc (2771) i Equador
(2.467). La xifra actual d'espanyols és 62.863.
S XX i XXI
Els anys 60 a Rubí vénen marcats per dos grans esdeveniments: un puntual, com és
la tràgica rierada de 1962, i l'altre, allargat en el temps, com és la gran immigració de
persones procedents del sud peninsular, cosa que va comportar un problema seriós
d'habitatge. Aquesta afluència de gent va ser a causa, bàsicament, per la instal·lació
de noves indústries, però no hi havia a Rubí suficients habitatges per als immigrants
meridionals, cosa que va provocar l'aparició de fenòmens nous a la nostra població
com el xabolisme als marges de la riera.
La principal vícitima de la gran rierada de 1962, fou, doncs, aquesta gent treballadora i
senzilla, que es veié obligada a viure en barraques poc sòlides a les perilloses ribes de
la riera. Es calcula un total d'entre 500 i 1000 morts en aquella tràgica nit.
El 18 de juliol de 1936 es produí la insurrecció militar del general Franco a l'Àfrica.
A Rubí, en sentir les notícies del cop, s'organitzà un nomenat Comitè de Milícies
Antifeixistes, que tingueren com a mitjà d'expressió la revista "Combat". Tot seguit
elements anarquistes cometeren actes reprobables com l'assassinat de tot el que
fes olor de dretes, és a dir, persones d'ideologia conservadora i catòlica, com el Dr.
Guardiet. També incautaren terres i edificis com l'església de Sant Pere, que fou
cremada i transformada en magatzem.
L'arribada de població d'altres ciutats catalanes i les onades immigratòries
de finals dels anys norantai principis de segle XXI des del nord d'Àfrica i
el sud i centre d'Amèrica fan de Rubí una ciutat atractiva i ben comunicada, de manera
que només un terç de la població actual, al voltant de 72.000 habitants, sigui nat a la
ciutat o al Vallès Occidental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada